Els Moviments socials urbans a Catalunya
Els Moviments socials urbans a Catalunya
复制标题
Els Moviments 加泰罗尼亚城市社会运动
DOI：
10.2436/rcs.vi.4176
复制
发表时间：
1998
影响因子：
3.3
通讯作者：
A. A. Vilà
中科院分区：
文献类型：
--
作者：
A. A. Vilà
在一篇有关城市社会运动的文章中，我对城市社会运动的术语进行了限制，以优先考虑目标，并与其他国家进行会议。具体来说，是静脉运动协会和奥帕运动的牵引。运动与历史本不同。 El 运动静脉庆祝 ja el seu trente aniversari。 Va neixer durant el franquisme i te darrera una llarga trajectoria de reivindicacions, accions i consecutions. El 运动 okupa，en canvi，es 相对最近。 S'inicia a Finals dels anys vuitanta -mol lligat al proces d'encariment de l'habitatge i de la precaritzacio del treball- i espresenta a l'escena publica, amb forca, l'any 1996. L'article fa untractament differenciat d'un i altre moviment.加泰罗尼亚 AAVV 入门书，estractat en clau teorica。 “社会运动”的本质是一种独特的协调模式。这是对政治意义的描述。 S'aborda el 组织运动的主题 - en clau d'accio collectiva - ，总暴露 les limitacions de la teoria olsoniana per explicar-lo。公民社会事件的最终结局。关于 okupes，l'analisi es molt me breu。考虑到一个团体的兴趣，所有争论的想法相反：是一个社会运动代表了对人民的批评，是对社会的整合，是对社会的满意，是对人的否定。 ciutadans，d'acord amb els seus propis plantejaments。达雷尔在这篇文章中发表了一篇评论文章，评论了与社会运动有关的社会运动，这些社会运动促进了 Xarxa de Xarxes 的社会活动。
En aquest article ens referirem als moviments socials urbans i restringim el terme a aquells que tenen els fets urbans com a objectiu prioritari, que es allo que els confereix la rao de ser,. En concret, tractarem el moviment associatiu veinal i el moviment okupa. Dos moviments amb una historia ben diferent. El moviment veinal celebra ja el seu trente aniversari. Va neixer durant el franquisme i te darrera una llarga trajectoria de reivindicacions, accions i consecucions. El moviment okupa, en canvi, es relativament recent. S'inicia a finals dels anys vuitanta -mol lligat al proces d'encariment de l'habitatge i de la precaritzacio del treball- i es presenta a l'escena publica, amb forca, l'any 1996. L'article fa un tractament diferenciat d'un i altre moviment. El primer, el de les AAVV a Catalunya, es tractat en clau teorica. Es discuteix el seu caracter de "nou moviment social" i s'estudia el seu peculiar model de coordinacio des dels seus inicis. Es descriuen les etapes per les quals ha travessat i la seva significacio politica. S'aborda el tema de l'organitzacio del moviment -en clau d'accio col·lectiva-, tot exposant les limitacions de la teoria olsoniana per explicar-lo. Finalment es planteja la incidencia que ha tingut en la societat civil. En relacio als okupes, l'analisi es molt mes breu. Considera si s'ha desenvolupat com a grup d'interes propi, tot argumentant la idea contraria: es un moviment social que representa el crit d'uns joves que han d'integrar-se en una societat que no els satisfa i que els nega els mitjans per poder desenvolupar-se com a persones i com a ciutadans, d'acord amb els seus propis plantejaments. El darrer punt de l'article es dedica a comentar les relacions amb d'altres moviments socials que actuen a la ciutat i la xarxa de xarxes que aixi va creant la societat civil.